Ningú no tria on naix, simplement li toca. Em diuen Amina i no vaig tindre sort. Vaig viure la meua infantesa a Kabul, fins que els meus pares van morir en un bombardeig, quelcom habitual quan has crescut en un país on l'himne nacional són els tirs. I quan em vaig quedar sola i pensava que res no podia empitjorar, va passar. Van "assegurar-me" el futur prometent-me amb un home 30 anys major. Encara que les marques al cos s'esborren, a la ment i al cor queden gravades a foc. Quan t'acostumes a una cosa no t'adones que pot haver-hi altres opcions. Però aleshores les vaig conèixer. Dones que han superat una vida semblant a la meua, disposades a ajudar. Ha sigut com tornar a nàixer, però aquesta vegada em toca guanyar. Potser als somnis encara escolte bombes, però ara sé que l'únic que cau del cel són noves oportunitats.